Com ja sabeu, el proper divendres dia 24 anirem al Teatre Auditori, convidats/des per l’OCG (l’Orquestra de Cambra de Granollers) per assistir al seu assaig. Serà una ocasió ÚNICA de veure en directe, en viu, com treballa una orquestra.
A la classe de Música ja heu escoltat fragments d’algunes de les obres que tocaran. A part d’aquestes, també interpretaran a XAVIER MONTSALVATGE, important compositor català del s. XX. També va fer una obra dedicada a una ciutat: Nova York.
Hem adjuntat al nostre BLOC un vídeo, en el qual una pianista interpreta una obra de Montsalvatge: “Sonatina per a Ivette” (fragment) Heu d’escoltar-la vàries vegades. Intenteu connectar amb la música a veure què us diu, a veure quines diferències noteu respecte als compositors més clàssics, com Haydn, Mozart… Escoltareu que “es cola” una melodia que potser coneixeu. Us sona? A qui creieu que estava dedicada aquesta sonatina? I la pianista, què us sembla la seva manera de tocar?
Per tant, heu de fer un comentari que parli sobre aquests temes. També podeu buscar informació sobre Monsalvatge i explicar algun aspecte de la seva vida.
El text que feu podrà tenir 2 o 3 paràgrafs; podrien ser un total de 10 a 12 línies.
El termini serà fins diumenge al migdia.
Esperem que us agradi i que feu una bona feina. Llegirem amb molta atenció els vostres escrits.
Àgata i Josep
17012014
Enol (17:11:59) :
Hola!
En aquesta música jo crec que es diferencia clarament de la música de Haydn i Mozart: es molt més rápida.
Hem sembla que jo he trobat aquesta melodía que “es cola´´ i també hem sembla que la conec, però no m’hen recordó de quina es la lletra ni de com se titula.
Aquesta música, Montsalvatge la va dedicar a Gonzalo Soriano, però crec que aquesta melodía que es cola Montsalvatge se la va dedicar a la seva filla Ivette perquè de petita, la cantava molt.
(He trobat una pagina potser interesant si la vols veure: http://www.montsalvatge.com)
La manera de tocar de la pianista es increíble! Jo no ho faria igual mai!
Adeu!
Enol.
18012014
JOSEP (11:59:10) :
Hola, Enol:
Primer de tot, gràcies per informar del web de Montsalvatge.
El teu escrit està bé. L’has organitzat bé, està ordenat i has seguit el guió.
Has d’anar ALERTA amb l’ortografia:
– “Em sembla…”
– “me’n recordo” (l’apostrof el més a la dreta possible)
D’altra banda, desconec qui era Gonzalez Soriano, però suposo que has buscar la informació.
Les diferències entre ambdòs estils de música no és que sigui més ràpida. Són dues èpoques
diferents, distanciades en 200 anys.
Bon cap de setmana.
Josep
17012014
Baye (17:46:28) :
Hola Josep i Àgata.
He mirat el video i és espectacular-ment maravellos.
És una pasada mirar a una nena mes o menys de la nostra edat.I que té un talent increibele.
I han moltissimes diferencies entre l’epoca de mozart i la de ara. En aquella epoca la música era més clasica. Ara ia un munt de tipus de música. La manera de aprendre música era més a casa que amb clases de música.
En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre a els anys 1750 i el 1820 , con superposicions considerables ALS 2 Extrems amb la música dels periodes precedent , el barroc musical , i posterior, el romanticisme musical .
El període Clàssic es situa entre el Barroc i el Romanticisme . Els compositors Més destacats són Joseph Haydn , Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven , Tot i que también posseeixen un gran renom autors com Luigi Boccherini , Muzio Clementi , Johann Ladislaus Dussek , Carl Philipp Emanuel Bach i Christoph Willibald Gluck . En DETERMINADES ocasions , Beethoven és considerat compositor romàntic o figura de transició al Romanticisme , com también Franz Schubert , Johann Nepomuk Hummel , Luigi Cherubini i Carl Maria von Weber . Classicisme Vienès ( en alemany : Wiener Klassik ) és un Altre Terme llargament emprat per referir – se a AQUESTA època i que te el SEU origen en el FET que , Mozart , Haydn , Beethoven i también Schubert , van treballar, en major o menor mesura , a la ciutat de Viena , constituint l’ anomenada ” Primera Escola de Viena” . Però avui és clar que compositors d’arreu d’ Europa , Especialment de punts allunyats geogràficament i cultural de Viena van practicar un estil veritablement Classic però ben Poc vienès.
I al que ha fet hi ha molta preparació per derere. Tinc moltes gans ganes de veure l’asaig.Som uns privilegiats. Sera incereible ens ho pasaarem molt bé.
àdeu Àgata!!!
Àdeu Josep!!!
Bon cap de setmana!!!
18012014
JOSEP (12:03:34) :
Hola, Baye!
Me n’alegro molt que t’hagi agradat la peça de piano.
Has buscat una informació molt interessant sobre les diferents èpoques musicals.
Les informacions són entenedores.
Et felicito pel teu treball. T’has esforçat. El text està ben organitzat, però has
de vigilar amb l’ortografia. Algunes faltes les podries haver corregit. També hi ha errades de teclat.
Bon cap de setmana.
Josep
17012014
ivan perea (17:58:33) :
Hola Josep el video era
josep he buscar informació de Montsalvatge:
Xavier Montsalvatge (Girona, 11 març de 1912 – Barcelona,
7 de maig de 2002), compositor i crític musical espanyol,
una de les figures claus de la música espanyola de la
segona meitat del segle XX.
Va estudiar música al Conservatori Municipal de
Barcelona, on posteriorment seria professor des de 1970 i
catedràtic de composició des de 1978. Va ser deixeble de
compositors com Lluís Maria Millet,Enric Morera, Jaume
Pahissa o Eduard Toldrà. Després de la Guerra Civil va
començar a escriure com a crític musical a la revista
Destino (des de 1942), de la qual seria director entre
1968 i 1975 i en el diari barcelonés.La Vanguardia (des
de 1962).
Dew Josep
18012014
JOSEP (12:21:42) :
Hola, Ivan:
No acabo d’entendre el teu text. Només exposes informació de Montsalvatge
(feta amb retallo i enganxo?) i no fas cas del meu escrit.
Has de tornar a fer el treball, i, sisplau, llegeix les meves instruccions.
Adéu!
Josep
17012014
Anthony (18:17:17) :
Hola Josep
El video me a semvlat molt original.
En primer lloc,la nena xinesa quan tucava ho feia molt rapid,
quan estava tocan me estava recurdant de una canso però no savia quina era.
També, la nena tenia una cosa per pisar.
Ara recordu la canso crec que era per dormir.
Monsavatge ma seblat un music genial.
Josep no se que esplicar mès.
ADEU JOSEP I AGATA
18012014
JOSEP (12:25:40) :
Hola, Anthony:
Me n’alegro que t’hagi agradat la peça de piano.
El teu text es queda una mica pobre, l’has treballat poc i falten
idees. Has llegit el meu text?
D’altra banda, has de vigilar l’ortografia, doncs hi ha errades greus:
– “semblat…”; “tocava”; “cançó”; “recordant”; “explicar”, i més.
Espero que una altra vegada facis un millor text.
Bon cap de setmana!
Josep
17012014
Adrià (19:48:37) :
Hola Josep.
Aquest vídeo no m’ha encantat però tampoc m’ha disgustat, a mi aquest tipus de música no m’agrada molt a mi m’agrada més el rock però no tampoc no m’agrada el rap.Si que m’han sonat vàries malodies que coneixia però una mica cambiades.Aquesta manera de tocar el piano he d’admitir que m’ha ipressionat, segurament fa exercicis per la mà perquè no se li canses.
Xavier Montsalvatge compositor i crític musical espanyol , una de les figures claus de la música espanyola de la segona meitat del segle XX .
Va estudiar música al Conservatori Municipal de Barcelona , on posteriorment seria professor des de 1970 i catedràtic de composició des de 1978 . Va ser deixeble de compositors com Lluís Maria Millet , Enrique Morera , Jaume Pahissa o Eduard Toldrà . Després de la Guerra Civil va començar a escriure com a crític musical a la revista Destino , de la qual seria director entre 1968 i 1975 i en el diari barceloní La Vanguardia .
La seva producció musical va travessar diverses etapes . En els seus inicis es considera nacionalista , molt influïda pel dodecafonisme i el wagnerianisme que triomfaven en l’escena musical català va seguir una època amb influències de la música antillana . A continuació , va entaular relació amb compositors francesos com Olivier Messiaen i Georges Auric , els quals van influir decisivament en la seva obra , que es va endinsar en una etapa caracteritzada per la politonalitat lliure ( Partida , 1958 ) . Finalment , es va veure influïda pels estils avantguardistes.
PD:Demà m’en vaig al país Vasc, San sebastian per fer una cursa de marxa atletica, m’en vaig demà a les vuit i mitja i torno el diumenge a les dotze de la nit.
18012014
JOSEP (12:32:07) :
Hola, Adrià:
Has fet un bon text. Segueixes el guió i parles de tots els temes.
La informació que has buscat és interessant. Espero que l’hagis entesa.
Hi ha algunes errades que podies haver corregit amb una senzilla revisió.
Espero que et vagi molt bé la marxa. Uf!, tot el cap de setmana a San Sebastian,
Donosti. Aprofita, si pots, per visitar una mica la ciutat, és molt maca.
Ja ens diràs el dilluns com anat.
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
Borja (08:54:35) :
Hola, Josep.
En primer lloc ,cal destacar la rapidesa amb la que la senyora a tocat la peça . És una música bona,també he estat mirant i escoltant, i sembla que toca dos melodies.
He pogut reconèixer la música que es cola.
Montsalvatge:
(Girona, Gironès, 11 de març de 1912 – Barcelona, 7 de maig de 2002) va ser un compositor de música simfònica i crític musical. La gent el considera una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del segle XX.
El senyors Haydn i Mozart, tocaven més lentament. Però, cap a el 2000, la musica es va canviar, per una música més ràpida.
Adéu Borja.
18012014
JOSEP (12:37:52) :
Hola, Borja!
Tot i que el teu text ha quedat una mica curt, has sabut resumir els apartats
dels quals havies de parlar.
Has reconegut la melodia, però en canvi no dius res sobre quina és. Serà que
et sona, no?
Molta atenció amb l’errada que fas quan dius que la música va passar a ser més ràpida
cap a l’any 2000. No és això. Haydn i Mozart pertanyen al classicisme, un estil de fa
més de 200 anys. La música clàssica d’avui dia es pot dir contemporània, d’avantguarda…,
i és força diferent, perquè l’epoca en què vivim també ho és, de molt diferent. Però
no es tracta de “música més ràpida” La peça de Monsalvatge, en concret, sí que té un
ritme àgil i té passatges de molta velocitat.
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
Meritxell Lillo (12:10:07) :
Hola Josep :
El vídeo m’ha agradat molt, i ja se quina cançó “es cola”,
és la de ” estrellita de San Juan ” que cantava la seva filla Yvette quan era petita , aquesta també la cantava jo
quan era més petita amb la meva germana.
Crec que hi ha una gran diferencia entre Haydn, Mozart y Monsalvatge. Perquè es
nota molt la diferencia d’època.
La pianista crec que ho ha fet molt bé, i també crec que ha
de ser molt complicat tocar una peça així.
Fins dilluns Josep.
Meritxell
18012014
JOSEP (12:46:22) :
Hola, Meritxell:
Bon comentari el teu i bon treball. Has estat capaç de resumir cada apartat i
dir el més important.
Efectivament, les diferències musicals entre el classicisme i Montsalvatge són
diferències d’època. Musicalment, podríem parlar de moltes diferències. No sé si
en vau parlar amb l’Àgata.
No coneixia aquesta versió de “Estrellita de San Juan” Ho he comprovat i tens
tota la raó: és la mateixa melodia. En canvi, hi ha cançons catalanes que es
reconeixen; de moment no les dic perquè espero que en els futurs textos se’n parli
del tema.
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
alvaro (14:36:16) :
Hola Josep yo crec que la musica que fa aquesta noia no te comparació am la de Mozart la musica que fa aquesta noia es molt rapida la de Mozart es una mica mes tranquila i lenta aquesta melodia em sona moltisim la vaig escoltar una vegada pero no me anrecordo com era Josep yo crec que aquesta musica no era com les d’abans la musica d’ara te moltes coses. Par ejemple la musica de ara es molt rapida, i amb comparació de la musica de avans yo crec quela noia que esta tocan el piano es una nena increible.
ADEU JOSEP que tinguis un bon cap de setmana.
18012014
JOSEP (22:27:04) :
Hola, Alvaro:
Crec que t’has esforçat a fer el teu text, però en canvi
hi ha força errades. Faltes comes, punts, també paràgrafs.
També hi ha massa faltes d’ortografia.
Crec que pots fer-ho millor. El secret és revisar-ho.
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
Nada Hajaja (18:52:58) :
Hola Josep
Per començar volia dir-te que el vídeo m’agradat molt, m’ha emocionat com tocava aquella nena chinesa, tocava molt rapid, al començament tocava molt rapid,però desprès mès a poc a poc. Aquella canço em sona, però no se quina es. Jo crec que aquella canço anava dedicada a la seva dona o algú de la seva família. La pianista o a fet molt be m’agradat molt com a fet.
Aquí posare una mica d’informació de Xavier Montsalvatge:
Xavier Montsalvatge va néixer a Girona,Gironès al 11 de Març del 1912,i va morir a Barcelona al 7 de Maig del 2002.
Va ser un compositor de música simfònica.
Va rebre les seves primeres lliçons de violí a la seva ciutat natal.
Molt aviat,però es decantà cap a la composició i deixà l’estudi del violí.
La seva primera composició de rellevància és a l’any 1940,amb Tres divertimentos, a partir de melodies que tocaven els flabiolaires a les festes majors del poble.
Aquesta època reflecteix les influències que Montsalvatge rebé de compositors francesos com Olivier Messiaen i Georges Auric, que el menaren a la politonalitat lliure
18012014
JOSEP (22:30:24) :
Hola, Nada:
Has fet un bon escrit, encara que has posat massa informació de Montsalvatge i
en canvi podries haver escrit més sobre la peça de piano i sobre les diferències
entre el classicisme i la música contemporània de Montsalvatge.
Me n’alegro que t’hagi agradat!
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
Nada Hajaja (18:54:06) :
ADEU JOSEP FINS EL DILLUNS BON CAP DE SETMANA
18012014
Eric (19:10:42) :
Hola Josep.
Aquesta melodia mai l’escoltada i m´ha entusiasmat molt. Jo crec que està dedicada a Mozart i també a Haydn. Penso que la dona pianista tocava molt ràpid i per a mí ho feia molt bé, ja que segur que es molt dificil tocar així.
L´escoltada un parell de vegades i m´ha agradat molt.
He buscat una mica sobre la biografia de Xavier Montsalvatge i Bassols, i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols
Compositor (1912 – 2002)
Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entre la dels compositors de la República i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània del nostre país.
18012014
JOSEP (22:34:56) :
Hola, Eric:
Has fet un bon text, encara que t’ha quedat una mica curt.
Me n’alegro que t’hagi agradat la peça. Hi ha poques faltes,
això està molt bé.
No, no, que jo sàpiga no està dedicada ni a Mozart ni a Haydn. Però
sí a alguna persona més propera.
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
pau delgado (19:31:58) :
Hola Josep
En primer lloc dir-te que la nena toca molt bé el piano, és
increïble. A continuació t’explicaré el que m’ha dit la música.La música m’ha dit que era un home i caminava
molt ràpid.La melodia que es colava era infantil i es diu:
“cada dia al dematí canta el gall ciciriki”
Jo crec que aquesta música pot recordar a la de Mozart i de
Haydn pels instruments que sonen que són els instruments d’un orcestra de cambra per altra vanda es una melodia molt alegre com també he escoltat la de Mozart i en canvi la que he escoltat de Haydn m’ha semblat molt trista. A mi sí que em sona la melodia, no se si a vosaltres. Aquesta sonatina em sembla que és dedicada a una ena que ses diu Ivette. En resum que m’ha agradat molt el vídeo i és increïble com toca aquesta nena.
La música era molt moguda i una mica divertida per a mi.
Bon cap de setmana
Pau
18012014
JOSEP (22:38:52) :
Hola, Pau!
Has fet un molt bon comentari. El teu text és molt complet,
doncs parles de tots els temes i d’una manera detallada i extensa.
Això està molt bé!
Ja veig que aquesta peça t’ha suggerit coses. Es tractava d’això.
No has buscat informació sobre qui era Ivette?
Hola, Àgata i Josep:
El video de la pianista interpretant una obra de Montsalvatge “Sonatina per a Yvette”, no he conectat particularment amb la música tot i que no li trec un gran merit a la pianista perquè pesó que es molt cumplicat apendre a tocar el piano.
La melodia que he conegut a sigut una cançó infantil catalana titulada ” Canta el Gall” aquesta cançó la vaig apendre a P4 amb la Gemma una professora que ja no hi és al cole.
La diferencia que he trovat es que la música de Montsalvatge es més ràpida i més forta que las clàsicas de Haydn i Mozart.
Xavier Montsalvatge, es una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, intermedia entre els compositors de la república i l’actual, la seva obra a sigut fonamental en la música comtemporanea del nostra pais.
Montsalvatge va neixer al 1912 a Girona i mori a 2002 a Barcelona.
El seu primer èxit al 1945, va ser “Cinc cançons negres”, un altre èxit d’important en 1960,”la Sonatine pour Yvette” que ell mateix la va composar per la seva filla Yvette.
Bon cap de setmana Àgata i Josep:)
18012014
JOSEP (22:46:17) :
Hola, Carla!
Caram, quina memòria! Recordes no només el nom de la cançó, sinó
també la mestra que tenies quan la vas escoltar…
M’agrada que siguis sincera, quan dius que no has connectat amb la música.
En canvi, fas molt bé de valorar les qualitats musicals de la pianista i
tot el treball que hi deu haver al darrera.
Respecte a l’ortografia, no hi ha moltes faltes, tot i que alguna d’elles
podies haver-la corregit.
Bé, les diferències entre Hayd / Mozart i Montsalvatge no són que la música
d’aquest sigui més ràpida i més forta. Això depèn de cada peça. Ara bé, entén
que tu compares les obres que has escoltat (amb l’Àgata) de Haydn i Mozart.
Bon cap de setmana!
Josep
18012014
david sedo (20:28:33) :
Hola Josep , el vídeo que he vist m’ha agradat es increible que hi hagin uns nens que tinguin unes qualitats increibles que no habia vist mai. la nena toca molt ràpid . La nena que era molt rapida tocant, quan l’estava tocant m’ha recordat algo però no s’he quina cançó és .
La nena te una habilitat íncreible no entenc com una persona
toqui tan ràpid , i menos una nena que suposo que te la nostra edad uns 11 o 12 anys.
Peró el video m’ha agradat molt i també m’ha agradat molt que hagueu posa’t aquest apartat .
Espero que em contestis ràpid , bon cap de setmana Josep!!!!!!!!!
18012014
JOSEP (22:52:25) :
Hola, David!
Sí, ja veus que et contesto aviat.
Has fet un text acceptable, segurament millorable.
Me n’alegro molt que t’hagi agradat.
Ara bé, has d’anar alerta de no repetir tant una idea.
Compte amb la paraula “menos”: és menys.
Ja ho dius bé. La tècnica interpretativa de la noia pianista
és excepcional.
Bon cap de setmana!
Josep
19012014
Alex Trinidad Ledesma (07:40:15) :
HOLA JOSEP
Penso que si jo vaig a un concert de piano no m’aguantaria perque a mi no m’agrada gens ni mica.
Prefereixo la guitarra i cacons populars.
Pero crec que aquesta senyora te molt de merit perque el piano es molt difícil de tocar.
M’ha sorpres la manera en la que tocava el piano!COM POT TOCAR TAN RAPID I SENSE EQUIBOCAR-SE!
Tambe m’hi imagino lo que tu vas dir sobre que el piano te martellets a din seu que toquen a la corda i fa el so.
Hara se perque el piano es tan gran com el del video.
Perque la malloria de pianistes son xinesos?
19012014
JOSEP (12:28:19) :
Hola, Alex:
M’agrada que siguis sincer i que manifestis les teves preferències musicals,
i també que reconeguis les coses que tenen valor, mèrit, com el treball que
suposa tocar bé el piano.
El teu text no acaba d’estar bé, pels problemes de sempre: NO EL REVISES.
Fixa’t quines faltes:
– “Ara”, i no hara (uf, fa mal la vista!)
– “perquè”
– “cançons”
– “m’imagino”
– “majoria”
Són errades greus.
D’altra banda, no és cert que la majoria de pianistes siguin xineses.
N’hi ha de tots els països.
Fins demà.
Josep
19012014
Ricard (09:30:42) :
Hola Josep,
Aquesta cançó és molt bonica i està molt ben interpretada. Es diferencia de la música de Mozart i Haydn perquè va més ràpida. Aquesta obra costa molt de tocar. La pianista ho fà molt bé i amb molta agilitat. Durant el vídeo he notat que es colava una melodia però no se quina és. La cançó està dedicada a la seva filla Ivette.
Respecte a Xavier Montsalvatge i Bassols néixer a Girona l’11 de març de 1912. De petit va començar a rebre classes de violí. Va estudiar música en el Conservatori Municipal de Barcelona. Tinc ganes d’anar a veure i escoltar l’assaig de l’orquestra de cambra de Granollers que de ben segur serà molt interessant.
19012014
JOSEP (12:30:45) :
Hola, Ricard:
Has fet un bon treball. El teu text, si bé queda una mica curt, segueix
bé el guió que vaig marcar i té bons arguments i bones raons.
Efectivament, la sonatina està dedicada a la seva filla.
A mi em passa com a tu, també tinc ganes d’anar a l’assaig i escoltar
com treballa l’OCG.
Fins demà!
Josep
19012014
jose (09:34:38) :
Hola Josep¡
el vìdeo m’agradat molt.La cancò es mès ràpida a la de Mozart i Haydn.Jo crec que e trobat aquesta melodía que es cola.
també hem sembla que la conec.Molt.Montsalvatge la va dedicar a Gonzalo Soriano, però crec que aquesta melodía que es cola Montsalvatge se la va dedicar a la seva filla Ivette. perquè de petita, la cantava molt.Crec que Ivette la va cantar l’any 1890 i pic-ho.
ADEU JOSEP¡¡¡
19012014
JOSEP (12:35:50) :
Hola, José!
Crec que en general has fet una feina acceptable. El text t’ha quedat una mica curt,
encara que més o menys vas responent als temes que demanava al meu guió. A més,
es nota que has buscat informació.
És important revisar els textos quan acabem, especialment l’ortografia.
N’hi ha força faltes. Et comento algunes que crec que són greus:
– “m’ha agradat”
– “cançó”, “més”
– “he trobat”
– “em sembla”
Intenta, la propera vegada, dedicar més temps al teu treball i fer-lo millor.
Segur que pots fer-ho!
Fins demà!
Josep
19012014
ruben murcia (12:42:19) :
Hola Josep i Agata.
Perdo per no aver fet el comentari avans,però,e tingut un cao de setmana molt aixetreat.
Ja e vist el video,es inpressionant,com toca,com fa les escales tan rapides,etc.
La noia que toca elpiano,sap inprovitzar?
El video no improvitzava perquè te la partitura.
La musica es molt moguda,crec que es diferencia força la musica de Haydn i Mozart.
Es inprecionant com toca aquesta noia,jo em faria mal els dits!! jajajajaja.
Bon cap de setmana.
Adeu Josep i Agata.
Ruben
19012014
JOSEP (16:44:46) :
Hola, Ruben:
El teu comentari no és dels millors que has fet. Jo crec que l’has fet a corre-cuita,
amb presses, perquè té algunes errades impròpies de tu. Ens hem de prendre el temps
necessari per fer les coses bé.
Un exemple. Fixa’t com escriu “inprecionant” (?????), en comptes de “impressionant”
Un cap de setmana molt “atrafegat”
Fins demà.
Josep
19012014
Lamia (15:06:10) :
Hola Josep
Perdò per fer el comentari tard perquè aquest cap de setmana
estic molt enfainada amb la prova, els deures etc..
El video le vist, i m’ha encantat per la manera de tocar el piano i també el
que tocava era molt bonic.
Que aquesta pianista la seva melodia es més ràpida i la de Haydn i Mozart és més
lenta i més dolça. Com has dit Josep he notat com “ es cola “. Aquesta melodia
que has dit em sona molt però no se com es deia o de quin era.
Xavier Montsalvatge i Bassols
Compositor (1912 – 2002)
Va néixer l’11 de març de 1912 Girona, on va rebre les primeres lliçons de violí. A causa de la mort del seu pare, el 1921, es va traslladar a Barcelona per viure amb el seu avi matern. Va continuar la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb el violinista Francesc Costa, solfeig amb Lluís Millet, i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Ben aviat es despertaria el seu interès per la composició i centraria els seus estudis en el contrapunt, l’harmonia i la fuga, abandonant els de violí. S’identifica amb les idees de l’escola francesa i s’oposa als ensenyaments de l’Escola Municipal, influïts per Wagner i Strauss.
Doncs Josep, espero que t’hagi agradt el meu comentari i ens veiem
demà.
Lamia.
19012014
JOSEP (16:49:45) :
Hola, Lamia:
El teu comentari m’ha agradat, està força bé. És un text extens, ben
organitzat, i hi ha poques faltes.
Utilitzes l’adjectiu de dolça, quan parles de la música de Mozart.
Bé, és una manera apropiada de dir.
Respecte a la informació sobre Montsalvatge, potser és una mica extensa,
no calia tanta, a no ser que l’hagis escrita tu i llegida.
Fins demà.
Josep
19012014
alejandro (15:17:03) :
Hola,Josep
La música que se sent jo crec que es diferencia: perquè es molt rápida.Jo he trobat la melodía que“es cola´´no hem sona hi aixo que la he escoltat moltes vegades.La música que toca em diu com si estiguesi en una situació de perill o si estiguesi corrent per si la estiguesin perseguint.
Jo crec que la diferencia es que la música en una part va molt més rápida i en l’altre es rápida però una mica mes lenta, també crec que la sonatina va dedicada a Yvette.
La manera de tocar m’ha encantat és exel·lent segur que ha fet i s’ha dedicat molt a ser pianista.
19012014
JOSEP (16:54:08) :
Hola, Alejandro:
El teu text és acceptable, encara que podia estar millor quant a la seva organització
i l’ortografia. Hi ha algunes errades importants, tant en ortografia com en alguna
frase i expressió.
Has descobert qui era Ivette? Sí, per tocar així cal practicar moltes hores.
Fins demà.
Josep
19012014
britney (17:46:05) :
Hola Josep
M’agradat com ha tocat la pianista, ho a tocat amb tan talent i tanta rapidesa aixó si que es tocar molt bé.
La música m’ha fet sentir especial m’he imaginat que ho estava tocant jo.La veritat m’ha arribat al cor.
la música de Hhaydn i Mozart es més lenta en canvi aquesta canço es mes rapida.
Jo crec que la canço va dedicada per a ivette
la música que s’ha colat m’ha sonat molt peró no m’en recordo de que.
Adeu Josep perdo per fer-ho fora de termini estava molt
enfainada
20012014
sami anahi (09:43:34) :
Hola Josep el video no m’agrada jens perquè es lios. la musica es rapida i no com Hhaydn que la musia de el es lent
El terme “música clàssica” no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de “canonitzar” el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d’or de la música. La primera referència al terme “música clàssica” registrada per l’Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836. Molts autors consideren que el terme “clàssic” és inadequat per poder incorporar també l’avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle XIX; d’aquí l’ús habitual de les cometes acompanyant el terme “clàssica”.
adeu josep
20012014
Ainoa 6éA (16:19:56) :
Hola Josep, m’ha agradat com a tocat, molt rápid, aixó que dius una part que es “cola”, m’ha sonat, i jo crec que es la melodía de la nana de dormir.
La música m’ha fet com es queda tot el positiu i semba el negatiu.
Jo dic que la canço va dedicada per Ivette.
Adeu Josep! Espero que ens vagi bé la prova!
20012014
Álex Obregón Giménez (17:49:33) :
Hola Josep!
Esta clarament que aqusta musica aquesta es diferencia clarament de la música de Hayden i Mozart es nota que es molt més rápida.
La melodía que es “cola” es diu ” Canta el Gall” la vaig apendre de ben petit però ja no m’hen recordo gens ni mica, només em sona la melodía pero la lletra no m’hen enrecordo.
Aquesta música,Xavier Montsalvatge la va dedicar a Gonzalo Soriano, però crec que aquesta melodía que es “cola” Montsalvatge se la va dedicar a la seva filla Ivette.
Mare meva es increible i impresionant com toca la pianista el piano si no porta 13 ays tocant el piano no porta ningun.
Adeu!!!
Atentament Álex Obregon Giménez.
20012014
Imad 6èA (20:01:00) :
Hola Josep!
Jo crec que la diferència entre la musica d’ara i la música clàssica és perquè les músiques d’abans eren més lentes i ara són més ràpides.
La música que s’ha colat és una música que ens posaven a vegades a l’escola quan erem petits i ens agrada molt a nosaltres.
Aquesta sonatina està dedicada a la seva filla Yvette.
La noia que està tocant el piano té molta bona traça i és molt ràpida, ho fa molt bé s’ho ha aprés molt bé amb molt esforç i dedicaçió al seu treball.
Aquesta canço m’agradat molt perqué va molt ràpid i a mi no m’agraden les músiques lentes.
He buscat informació sobre el Xavier Montsalvatge:
Va néixer a girona el 11 de Març de 1912 i va morir a Barcelona el 7 de Maig de 2002.
Va ser un compositor de música simfònica i crític músical.
Se’l considera una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del segle XX.
21012014
Àgata (16:56:52) :
Hola nois i noies,
he llegit tots els vostres escrits. Felicitats per l’esfoç d’haver escoltat la música, reflexionar-hi, pensar diferències i semblances amb altres, invesigar sobre el compositor… fins i tot alguns heu reconegut la cançó que s’hi amagava. Heu de fer cas als comentaris del Josep que té molta raó quan us indica que hi ha faltes d’ortografia o d’estructura que es poden evitar fàcilment si abans d’enviar el tex, el reviseu.
Ara us penjaré al Sonabloc més informació sobre l’assaig que tenim la sort d’anar a veure divendres.
Bona feina i fins demà,
Àgata
21012014
Meritxell 6èA (18:21:09) :
Hola!
Jo trobo que aquesta música és mes ràpida de la que tocava Mozart. La cançó que es cola es la de “cada dia al dematí canta el gall quiquiriqui”jo crec que el tros que es cola el va dedicar a la seva filla Yvette.
He trobat per internet que el compositor Xavier Monsalvatge i Bassols va aconseguir quatre premis com per exemple el premi nacional de música d’espanya o una nominació als premis Goya a la seva composició per la pel·lícula “Dragon Rapide”.
Trobo que la pianista del vídeo toca molt ràpid i en sap molt!
Adéu fins demà!
HOLA JOSEP I AGATA!
M’hagradat molt com toca la pianista el piano i el que més m’ha cridat l’atenció es la ràpidesa i la destresa de les seves mans.
La melodia és molt més ràpida que la de Mozart i Hayden.
He conegut perfectament la música que es (cola), es una cançó catalana que el seu nom es “Canta el gall”. M’en recordo que la van apendre a P4.
La meva opinió es que la cançó va dedicada a Ivette la filla de Montsalbatge.
La informació que he trovat de Xavier Montsalvatge es la seguent:
Va néixer l’11 de març de 1912 a Girona i va morir el 2002.
A Girona va rebre les primeres lliçons de violí. A causa de la mort del seu pare, el 1921, es va traslladar a Barcelona per viure amb el seu avi matern. Va continuar la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb el violinista Francesc Costa, solfeig amb Lluís Millet, i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Ben aviat es despertaria el seu interès per la composició i centraria els seus estudis en el contrapunt, l’harmonia i la fuga, abandonant els de violí.
BON CAP DE SETMANA JOSEP i AGATA!!!!!!
22012014
Alvaro Soto 6èA (13:01:54) :
Hola Josep i Agata,
La música m’ha agradat molt, i crec que és increible que una nena petita pugui tocar tant bé.
Jo crec que la música d’abans era molt més lenta que la que hi ha ara, i també, ara hi ha molts més tipus de música.
Ja he trobat la canço que és cola, i em sona però no se identificar quina canço és.
I crec que la canço va dedicada a Yvette, que és la filla de montsalvatge.
Aquesta és la informació que he trobat a Internet sobre Montsalvatge:
Xavier Montsalvatge va néixer a Girona, l’11 de març de 1912 i va morir a Barcelona el dia 7 de maig de 2002. Va ser un compositor de música simfònica i també va ser un crític musical. Hi ha gent que el considera una de les figures claus de la música catalana de la meitat del segle XX.
Fins aquesta tarda!!!!!
22012014
Jafeth 6ºA (17:06:48) :
Hola Josep!!
M’agradat molt la música i no sé com s’ho fa per tocar el piano tan bé!! La cançó amagada que has dit, no he trobat la cançó. La cançó la va dedicar a Ivette, la filla de Montsalvatge.
He trobat imformació de Montsalvatge a internet, et deico un part de la seva biografía:
Montsalvatge va néixer a Girona l’11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, el 7 de maig de 2002.va estudiar música al Conservatori Municipal de Barcelona.
Per començar vull parlar de Xavier Monsalvatge,que va neixer a Girona l’any 1912.Al principi va estudiar violí,però,desprès es va dedicar més a compondre.Te una canço que es molt bonica per el piano i cantada,es una canço de bressol que es diu “Nana del negrito” es molt tendre m’ha agradat molt!
A continuació,parlaré de la pianista la peça m’agradat,però,cuan es cola la canço de cuna de Mozart ho trobo molt estrany perquè una la trobo bonica i alegre i l’altre queda una mica terrorifica barrejada.La noia tocava molt rapidament i molt bé i segura d’ella mateixa.
Per acabar vull dir que tinc moltes ganes de veure l’orquestra el Divendres. M’agrada molt veure tocar el piano a la gent perquè em faig la ideïa de quan sigui més gran tocaré pesses com aquesta o més difícils.Adeu Josep i Ágata!
22012014
Karla Cano (17:36:20) :
Hola Josep i Agata,la música m’agradat,he flipat bastant perquè la noia va molt ràpid però toca molt bé!
Jo crec que la canço que es “cola” en la del gall i la gallina.
Crec que la canço va dedicada a la Ivette.
En Xavier Montsalvatge va ser un compositor de música simfònica i crític musical. Algunes persones el consideren una de les figures claus de la música catalana, de la segona meitat del segle XX.
Adéu!
22012014
Mireia Jimenez Molina (17:38:47) :
Hola Josep!!!
Aquest fragment de Montsalvatge m’ha semblat molt bonic té una melodia molt bonica. M ‘ha agradat tant perquè té parts lentes i parts ràpides.Està bastant clar que aquesta música comparada amb la de Mozart o Haydn es bastant més ràpida.
Crec que jo se quina es la melodia que es “cola” crec que és EL CANT DEL GALL peró no ho estic segura perquè fa molt de temps que no escolto les cançons de quan erem petits.
La manera de tocar de la pianista és molt curiosa peró està clarissim que aquesta pianista en sap molt i crec que no deu ser gaire fàcil tocar d’aquella manera,ben curiosa, de la noia xinesa o japonesa.
L ‘informació que he trobat en webs com la wiqupedia és:
En Xavier Montsalvatge va nèixer el 11 de març de 1912 a Girona i va morir a Barcelona el 7 de maig del 2002.Va ser un gran compositor i també un mestre exel·lent un gran músic per a l’obra catalana.Va tenir unes grans obres com per exemple(cinc cançons negres), a 1962 va dedicar la sonatina per Ivette que va escruire ell a la seva filla Ivett.
Espero que el meu comentari t’agradi!!!!
Fins demà!!!!!
22012014
Artur (19:44:27) :
Hola Josep.
La cançó m’ha agradat molt,crec que la pianista toca molt bé!!I em sorprén que una nena pugui tocar tant bé.
També m’ha agradat que hi ha parts lentes i parts ràpides.He trobat la melodia que es “cola” en mig de la cançó i em sona molt però no sabria dir-te quina és.
La cançó de Montsalvatge va dedicada a Ivette que és la seva filla. He buscat a internet sobre Montsalvatge i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols (Va néixer a Girona, 11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, 7 de maig de 2002)
Va ser compositor crític i mestre de música. Algunes persones el consideren una de les figures claus de la música catalana, de la segona meitat del segle vint.
22012014
Artur (19:46:39) :
Hola Josep.
La cançó m’ha agradat molt,crec que la pianista toca molt bé!!I em sorprén que una nena pugui tocar tant bé.
També m’ha agradat que hi ha parts lentes i parts ràpides.He trobat la melodia que es “cola” en mig de la cançó i em sona molt però no sabria dir-te quina és.
La cançó de Montsalvatge va dedicada a Ivette que és la seva filla. He buscat a internet sobre Montsalvatge i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols (Va néixer a Girona, 11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, 7 de maig de 2002)
Va ser compositor crític i mestre de música. Algunes persones el consideren una de les figures claus de la música catalana, de la segona meitat del segle vint.
Fins demà!!!
22012014
Ramón García Arjona (19:50:33) :
Hola Josep
Aquesta noia toca el piano molt be,la música de Montsalvatge es mes rápida que la de Mozart aquesta cançó em sona molt pero no et sabría dir quina es.
Xavier Montsalvatge va compondre la sonatina al 1962 dedicant-li al pianista Gonzalo Soriano,com a disculpa per no haver-li permes estrenar la seva obra “Concerto Breve” al 1953 tal i com li va prometre.
A la tercera part de la obra va introducir un gest per la seva filla Ivette;una cançó popular que cantaven quan la nena era petita.
22012014
Artur (19:53:05) :
Hola Josep.
La cançó m’ha agradat molt,crec que la pianista toca molt bé!!I em sorprén que una nena pugui tocar tant bé.
També m’ha agradat que hi ha parts lentes i parts ràpides.He trobat la melodia que es “cola” en mig de la cançó i em sona molt però no sabria dir-te quina és.
La cançó de Montsalvatge va dedicada a Ivette que és la seva filla. He buscat a internet sobre Montsalvatge i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols (Va néixer a Girona, 11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, 7 de maig de 2002)
Va ser compositor crític i mestre de música. Algunes persones el consideran una de les persones claus de la música catalana, de la segona meitat del segle vint.
Fins demà!!!
22012014
Ramón García (20:04:07) :
Hola Josep;
Aquesta noia toca el piano molt be.La música de Montsalvatge es mes ràpida que la de Mozart. Aquesta cançó que va introduir a la tercera part de la obra fent- li un gest a la seva filla Ivette, es una cançó popular que cantaven quan la nena era petita. Però no se dir el titul.
Xavier Montsalvatge va compondre la sona tina al 1962. La va dedicar al pianista Gonzalo Soriano com a disculpa per no haver-li permès estrenar la seva obra “Concerto Breve” al 1953 tal i com li va prometre.
Adéu,fins demà.
22012014
Marc Lloret (21:33:42) :
La noia toca molt bé el piano.
La canço de muntsalvatge es més ràpida que la de Mozart.
Aquesta canço que s’ha colat li agradava a la seva filla Ivette.
La canço crec que és la de:
“¿Estrellita donde estas? En el cielo, sobre el mar”
23012014
david 6éA (09:21:05) :
Hola Josep
La canso que es cola es diu “canta el gall”.
Jo crec qe aquesta noia s’apres molt bé aquesta
canso perque es molt dificil.
Aquesta noia sap tocar molt bé,i segurament que quan
sigui gran sabra tocar molt millor el piano si segueix així.
JOsep ho sento per enviarte el comentari, jo creia que era per el divendres.
23012014
marcos (09:22:25) :
Hola Josep!
La cançó que es cola a la cançó, és la de les (oques van al camp).
La cançó es mol chulaaa,
va tan rápid que sembla que els seus dits volin.
Lla m,hagradaria tocar com ella el piano aixi da gust tocar el pianooo. la canço es:
23012014
marcos (09:23:25) :
Hola Josep!
La cançó que es cola a la cançó, és la de les (oques van al camp).
La cançó es mol chulaaa,
va tan rápid que sembla que els seus dits volin.
Lla m,hagradaria tocar com ella el piano aixi da gust tocar el pianooo.
23012014
Alec (09:24:35) :
Hola Josep!
La noia que canta la noia es molt bonica,em sembla que la que es cola es (LA QUE CANTA EL GALL).
Aquesta noia toca molt be el piano y si segueix aixi sera una gran artista… (Que ja hu es)
23012014
Aroa Valero Ortiz (12:43:08) :
hola Josep
Aquesta canco m’agradat molt!!!La noia toca molt bé el piano. La canço que esta entre mig li agradava molt a la seva filla Ivette la canço li a dedicat a la seva filla.
23012014
marcel (17:21:49) :
Hola Josep
Aquesta noia toca realment bè!!!
Crec aquesta musica comença lent i acaba mès a poc a poc.
La musica que es cola crec que va sobre un gall pero no recordo ve el no de la canço.
Aquesta musica esta dedicada segons e pogut comprovar per internet es Yvette Monsalvatge.Tambe he trobat…
Xavier Monsalvatge va ser compositor i critic va estudiar al conservatori munisipal de Barcelona on darers any va arribar a ser compositor.
Adewww!!!
25012014
david sedo (14:28:11) :
Hola Josep el dilluns a l’hora del pati podriem parlar i em repases una mica lo de el tema de pòtencies perquè viu que em quedi clar , per repasar , com un repas . bon cap de setmana josep.
26012014
erik segovia (17:07:12) :
Hola Josep.
Aquesta noia toca molt i molt bé!!.
Aquesta cançó que va introduir a la tercera part de la obra fent- li un gest a la seva filla Ivettees una cançó popular que cantaven quan la nena era petita.
Crec que jo se quina es la melodia que es “cola” crec que és EL CANT DEL GALL peró no ho estic segura perquè fa molt de temps que no escolto les cançons de quan erem petits.
Xavier Montsalvatge va compondre la sona tina al 1962. La va dedicar al pianista Gonzalo Soriano com a disculpa per no haver-li permès estrenar la seva obra “Concerto Breve” al 1953 tal i com li va prometre.
MESTRES MONTAÑA
SONABLOC
TELL ME BLOC
Nens i nenes de 6è.:
Com ja sabeu, el proper divendres dia 24 anirem al Teatre Auditori, convidats/des per l’OCG (l’Orquestra de Cambra de Granollers) per assistir al seu assaig. Serà una ocasió ÚNICA de veure en directe, en viu, com treballa una orquestra.
A la classe de Música ja heu escoltat fragments d’algunes de les obres que tocaran. A part d’aquestes, també interpretaran a XAVIER MONTSALVATGE, important compositor català del s. XX. També va fer una obra dedicada a una ciutat: Nova York.
Hem adjuntat al nostre BLOC un vídeo, en el qual una pianista interpreta una obra de Montsalvatge: “Sonatina per a Ivette” (fragment) Heu d’escoltar-la vàries vegades. Intenteu connectar amb la música a veure què us diu, a veure quines diferències noteu respecte als compositors més clàssics, com Haydn, Mozart… Escoltareu que “es cola” una melodia que potser coneixeu. Us sona? A qui creieu que estava dedicada aquesta sonatina? I la pianista, què us sembla la seva manera de tocar?
Per tant, heu de fer un comentari que parli sobre aquests temes. També podeu buscar informació sobre Monsalvatge i explicar algun aspecte de la seva vida.
El text que feu podrà tenir 2 o 3 paràgrafs; podrien ser un total de 10 a 12 línies.
El termini serà fins diumenge al migdia.
Esperem que us agradi i que feu una bona feina. Llegirem amb molta atenció els vostres escrits.
Àgata i Josep
Hola!
En aquesta música jo crec que es diferencia clarament de la música de Haydn i Mozart: es molt més rápida.
Hem sembla que jo he trobat aquesta melodía que “es cola´´ i també hem sembla que la conec, però no m’hen recordó de quina es la lletra ni de com se titula.
Aquesta música, Montsalvatge la va dedicar a Gonzalo Soriano, però crec que aquesta melodía que es cola Montsalvatge se la va dedicar a la seva filla Ivette perquè de petita, la cantava molt.
(He trobat una pagina potser interesant si la vols veure: http://www.montsalvatge.com)
La manera de tocar de la pianista es increíble! Jo no ho faria igual mai!
Adeu!
Enol.
Hola, Enol:
Primer de tot, gràcies per informar del web de Montsalvatge.
El teu escrit està bé. L’has organitzat bé, està ordenat i has seguit el guió.
Has d’anar ALERTA amb l’ortografia:
– “Em sembla…”
– “me’n recordo” (l’apostrof el més a la dreta possible)
D’altra banda, desconec qui era Gonzalez Soriano, però suposo que has buscar la informació.
Les diferències entre ambdòs estils de música no és que sigui més ràpida. Són dues èpoques
diferents, distanciades en 200 anys.
Bon cap de setmana.
Josep
Hola Josep i Àgata.
He mirat el video i és espectacular-ment maravellos.
És una pasada mirar a una nena mes o menys de la nostra edat.I que té un talent increibele.
I han moltissimes diferencies entre l’epoca de mozart i la de ara. En aquella epoca la música era més clasica. Ara ia un munt de tipus de música. La manera de aprendre música era més a casa que amb clases de música.
En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre a els anys 1750 i el 1820 , con superposicions considerables ALS 2 Extrems amb la música dels periodes precedent , el barroc musical , i posterior, el romanticisme musical .
El període Clàssic es situa entre el Barroc i el Romanticisme . Els compositors Més destacats són Joseph Haydn , Wolfgang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven , Tot i que también posseeixen un gran renom autors com Luigi Boccherini , Muzio Clementi , Johann Ladislaus Dussek , Carl Philipp Emanuel Bach i Christoph Willibald Gluck . En DETERMINADES ocasions , Beethoven és considerat compositor romàntic o figura de transició al Romanticisme , com también Franz Schubert , Johann Nepomuk Hummel , Luigi Cherubini i Carl Maria von Weber . Classicisme Vienès ( en alemany : Wiener Klassik ) és un Altre Terme llargament emprat per referir – se a AQUESTA època i que te el SEU origen en el FET que , Mozart , Haydn , Beethoven i también Schubert , van treballar, en major o menor mesura , a la ciutat de Viena , constituint l’ anomenada ” Primera Escola de Viena” . Però avui és clar que compositors d’arreu d’ Europa , Especialment de punts allunyats geogràficament i cultural de Viena van practicar un estil veritablement Classic però ben Poc vienès.
I al que ha fet hi ha molta preparació per derere. Tinc moltes gans ganes de veure l’asaig.Som uns privilegiats. Sera incereible ens ho pasaarem molt bé.
àdeu Àgata!!!
Àdeu Josep!!!
Bon cap de setmana!!!
Hola, Baye!
Me n’alegro molt que t’hagi agradat la peça de piano.
Has buscat una informació molt interessant sobre les diferents èpoques musicals.
Les informacions són entenedores.
Et felicito pel teu treball. T’has esforçat. El text està ben organitzat, però has
de vigilar amb l’ortografia. Algunes faltes les podries haver corregit. També hi ha errades de teclat.
Bon cap de setmana.
Josep
Hola Josep el video era
josep he buscar informació de Montsalvatge:
Xavier Montsalvatge (Girona, 11 març de 1912 – Barcelona,
7 de maig de 2002), compositor i crític musical espanyol,
una de les figures claus de la música espanyola de la
segona meitat del segle XX.
Va estudiar música al Conservatori Municipal de
Barcelona, on posteriorment seria professor des de 1970 i
catedràtic de composició des de 1978. Va ser deixeble de
compositors com Lluís Maria Millet,Enric Morera, Jaume
Pahissa o Eduard Toldrà. Després de la Guerra Civil va
començar a escriure com a crític musical a la revista
Destino (des de 1942), de la qual seria director entre
1968 i 1975 i en el diari barcelonés.La Vanguardia (des
de 1962).
Dew Josep
Hola, Ivan:
No acabo d’entendre el teu text. Només exposes informació de Montsalvatge
(feta amb retallo i enganxo?) i no fas cas del meu escrit.
Has de tornar a fer el treball, i, sisplau, llegeix les meves instruccions.
Adéu!
Josep
Hola Josep
El video me a semvlat molt original.
En primer lloc,la nena xinesa quan tucava ho feia molt rapid,
quan estava tocan me estava recurdant de una canso però no savia quina era.
També, la nena tenia una cosa per pisar.
Ara recordu la canso crec que era per dormir.
Monsavatge ma seblat un music genial.
Josep no se que esplicar mès.
ADEU JOSEP I AGATA
Hola, Anthony:
Me n’alegro que t’hagi agradat la peça de piano.
El teu text es queda una mica pobre, l’has treballat poc i falten
idees. Has llegit el meu text?
D’altra banda, has de vigilar l’ortografia, doncs hi ha errades greus:
– “semblat…”; “tocava”; “cançó”; “recordant”; “explicar”, i més.
Espero que una altra vegada facis un millor text.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep.
Aquest vídeo no m’ha encantat però tampoc m’ha disgustat, a mi aquest tipus de música no m’agrada molt a mi m’agrada més el rock però no tampoc no m’agrada el rap.Si que m’han sonat vàries malodies que coneixia però una mica cambiades.Aquesta manera de tocar el piano he d’admitir que m’ha ipressionat, segurament fa exercicis per la mà perquè no se li canses.
Xavier Montsalvatge compositor i crític musical espanyol , una de les figures claus de la música espanyola de la segona meitat del segle XX .
Va estudiar música al Conservatori Municipal de Barcelona , on posteriorment seria professor des de 1970 i catedràtic de composició des de 1978 . Va ser deixeble de compositors com Lluís Maria Millet , Enrique Morera , Jaume Pahissa o Eduard Toldrà . Després de la Guerra Civil va començar a escriure com a crític musical a la revista Destino , de la qual seria director entre 1968 i 1975 i en el diari barceloní La Vanguardia .
La seva producció musical va travessar diverses etapes . En els seus inicis es considera nacionalista , molt influïda pel dodecafonisme i el wagnerianisme que triomfaven en l’escena musical català va seguir una època amb influències de la música antillana . A continuació , va entaular relació amb compositors francesos com Olivier Messiaen i Georges Auric , els quals van influir decisivament en la seva obra , que es va endinsar en una etapa caracteritzada per la politonalitat lliure ( Partida , 1958 ) . Finalment , es va veure influïda pels estils avantguardistes.
PD:Demà m’en vaig al país Vasc, San sebastian per fer una cursa de marxa atletica, m’en vaig demà a les vuit i mitja i torno el diumenge a les dotze de la nit.
Hola, Adrià:
Has fet un bon text. Segueixes el guió i parles de tots els temes.
La informació que has buscat és interessant. Espero que l’hagis entesa.
Hi ha algunes errades que podies haver corregit amb una senzilla revisió.
Espero que et vagi molt bé la marxa. Uf!, tot el cap de setmana a San Sebastian,
Donosti. Aprofita, si pots, per visitar una mica la ciutat, és molt maca.
Ja ens diràs el dilluns com anat.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola, Josep.
En primer lloc ,cal destacar la rapidesa amb la que la senyora a tocat la peça . És una música bona,també he estat mirant i escoltant, i sembla que toca dos melodies.
He pogut reconèixer la música que es cola.
Montsalvatge:
(Girona, Gironès, 11 de març de 1912 – Barcelona, 7 de maig de 2002) va ser un compositor de música simfònica i crític musical. La gent el considera una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del segle XX.
El senyors Haydn i Mozart, tocaven més lentament. Però, cap a el 2000, la musica es va canviar, per una música més ràpida.
Adéu Borja.
Hola, Borja!
Tot i que el teu text ha quedat una mica curt, has sabut resumir els apartats
dels quals havies de parlar.
Has reconegut la melodia, però en canvi no dius res sobre quina és. Serà que
et sona, no?
Molta atenció amb l’errada que fas quan dius que la música va passar a ser més ràpida
cap a l’any 2000. No és això. Haydn i Mozart pertanyen al classicisme, un estil de fa
més de 200 anys. La música clàssica d’avui dia es pot dir contemporània, d’avantguarda…,
i és força diferent, perquè l’epoca en què vivim també ho és, de molt diferent. Però
no es tracta de “música més ràpida” La peça de Monsalvatge, en concret, sí que té un
ritme àgil i té passatges de molta velocitat.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep :
El vídeo m’ha agradat molt, i ja se quina cançó “es cola”,
és la de ” estrellita de San Juan ” que cantava la seva filla Yvette quan era petita , aquesta també la cantava jo
quan era més petita amb la meva germana.
Crec que hi ha una gran diferencia entre Haydn, Mozart y Monsalvatge. Perquè es
nota molt la diferencia d’època.
La pianista crec que ho ha fet molt bé, i també crec que ha
de ser molt complicat tocar una peça així.
Fins dilluns Josep.
Meritxell
Hola, Meritxell:
Bon comentari el teu i bon treball. Has estat capaç de resumir cada apartat i
dir el més important.
Efectivament, les diferències musicals entre el classicisme i Montsalvatge són
diferències d’època. Musicalment, podríem parlar de moltes diferències. No sé si
en vau parlar amb l’Àgata.
No coneixia aquesta versió de “Estrellita de San Juan” Ho he comprovat i tens
tota la raó: és la mateixa melodia. En canvi, hi ha cançons catalanes que es
reconeixen; de moment no les dic perquè espero que en els futurs textos se’n parli
del tema.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep yo crec que la musica que fa aquesta noia no te comparació am la de Mozart la musica que fa aquesta noia es molt rapida la de Mozart es una mica mes tranquila i lenta aquesta melodia em sona moltisim la vaig escoltar una vegada pero no me anrecordo com era Josep yo crec que aquesta musica no era com les d’abans la musica d’ara te moltes coses. Par ejemple la musica de ara es molt rapida, i amb comparació de la musica de avans yo crec quela noia que esta tocan el piano es una nena increible.
ADEU JOSEP que tinguis un bon cap de setmana.
Hola, Alvaro:
Crec que t’has esforçat a fer el teu text, però en canvi
hi ha força errades. Faltes comes, punts, també paràgrafs.
També hi ha massa faltes d’ortografia.
Crec que pots fer-ho millor. El secret és revisar-ho.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep
Per començar volia dir-te que el vídeo m’agradat molt, m’ha emocionat com tocava aquella nena chinesa, tocava molt rapid, al començament tocava molt rapid,però desprès mès a poc a poc. Aquella canço em sona, però no se quina es. Jo crec que aquella canço anava dedicada a la seva dona o algú de la seva família. La pianista o a fet molt be m’agradat molt com a fet.
Aquí posare una mica d’informació de Xavier Montsalvatge:
Xavier Montsalvatge va néixer a Girona,Gironès al 11 de Març del 1912,i va morir a Barcelona al 7 de Maig del 2002.
Va ser un compositor de música simfònica.
Va rebre les seves primeres lliçons de violí a la seva ciutat natal.
Molt aviat,però es decantà cap a la composició i deixà l’estudi del violí.
La seva primera composició de rellevància és a l’any 1940,amb Tres divertimentos, a partir de melodies que tocaven els flabiolaires a les festes majors del poble.
Aquesta època reflecteix les influències que Montsalvatge rebé de compositors francesos com Olivier Messiaen i Georges Auric, que el menaren a la politonalitat lliure
Hola, Nada:
Has fet un bon escrit, encara que has posat massa informació de Montsalvatge i
en canvi podries haver escrit més sobre la peça de piano i sobre les diferències
entre el classicisme i la música contemporània de Montsalvatge.
Me n’alegro que t’hagi agradat!
Bon cap de setmana!
Josep
ADEU JOSEP FINS EL DILLUNS BON CAP DE SETMANA
Hola Josep.
Aquesta melodia mai l’escoltada i m´ha entusiasmat molt. Jo crec que està dedicada a Mozart i també a Haydn. Penso que la dona pianista tocava molt ràpid i per a mí ho feia molt bé, ja que segur que es molt dificil tocar així.
L´escoltada un parell de vegades i m´ha agradat molt.
He buscat una mica sobre la biografia de Xavier Montsalvatge i Bassols, i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols
Compositor (1912 – 2002)
Xavier Montsalvatge és una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, entre la dels compositors de la República i l’actual. La seva obra ha aconseguit una gran projecció internacional i s’ha convertit en una referència fonamental en la música contemporània del nostre país.
Hola, Eric:
Has fet un bon text, encara que t’ha quedat una mica curt.
Me n’alegro que t’hagi agradat la peça. Hi ha poques faltes,
això està molt bé.
No, no, que jo sàpiga no està dedicada ni a Mozart ni a Haydn. Però
sí a alguna persona més propera.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep
En primer lloc dir-te que la nena toca molt bé el piano, és
increïble. A continuació t’explicaré el que m’ha dit la música.La música m’ha dit que era un home i caminava
molt ràpid.La melodia que es colava era infantil i es diu:
“cada dia al dematí canta el gall ciciriki”
Jo crec que aquesta música pot recordar a la de Mozart i de
Haydn pels instruments que sonen que són els instruments d’un orcestra de cambra per altra vanda es una melodia molt alegre com també he escoltat la de Mozart i en canvi la que he escoltat de Haydn m’ha semblat molt trista. A mi sí que em sona la melodia, no se si a vosaltres. Aquesta sonatina em sembla que és dedicada a una ena que ses diu Ivette. En resum que m’ha agradat molt el vídeo i és increïble com toca aquesta nena.
La música era molt moguda i una mica divertida per a mi.
Bon cap de setmana
Pau
Hola, Pau!
Has fet un molt bon comentari. El teu text és molt complet,
doncs parles de tots els temes i d’una manera detallada i extensa.
Això està molt bé!
Ja veig que aquesta peça t’ha suggerit coses. Es tractava d’això.
No has buscat informació sobre qui era Ivette?
A veure si algun company o companya ho menciona.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola, Àgata i Josep:
El video de la pianista interpretant una obra de Montsalvatge “Sonatina per a Yvette”, no he conectat particularment amb la música tot i que no li trec un gran merit a la pianista perquè pesó que es molt cumplicat apendre a tocar el piano.
La melodia que he conegut a sigut una cançó infantil catalana titulada ” Canta el Gall” aquesta cançó la vaig apendre a P4 amb la Gemma una professora que ja no hi és al cole.
La diferencia que he trovat es que la música de Montsalvatge es més ràpida i més forta que las clàsicas de Haydn i Mozart.
L’informació de Montsalvatge l’he trovat en una pagina web bastan interesant, http://www.montsalvatgecompositor.com.
Xavier Montsalvatge, es una de les figures més representatives de l’anomenada “generació perduda”, intermedia entre els compositors de la república i l’actual, la seva obra a sigut fonamental en la música comtemporanea del nostra pais.
Montsalvatge va neixer al 1912 a Girona i mori a 2002 a Barcelona.
El seu primer èxit al 1945, va ser “Cinc cançons negres”, un altre èxit d’important en 1960,”la Sonatine pour Yvette” que ell mateix la va composar per la seva filla Yvette.
Bon cap de setmana Àgata i Josep:)
Hola, Carla!
Caram, quina memòria! Recordes no només el nom de la cançó, sinó
també la mestra que tenies quan la vas escoltar…
M’agrada que siguis sincera, quan dius que no has connectat amb la música.
En canvi, fas molt bé de valorar les qualitats musicals de la pianista i
tot el treball que hi deu haver al darrera.
Respecte a l’ortografia, no hi ha moltes faltes, tot i que alguna d’elles
podies haver-la corregit.
Bé, les diferències entre Hayd / Mozart i Montsalvatge no són que la música
d’aquest sigui més ràpida i més forta. Això depèn de cada peça. Ara bé, entén
que tu compares les obres que has escoltat (amb l’Àgata) de Haydn i Mozart.
Bon cap de setmana!
Josep
Hola Josep , el vídeo que he vist m’ha agradat es increible que hi hagin uns nens que tinguin unes qualitats increibles que no habia vist mai. la nena toca molt ràpid . La nena que era molt rapida tocant, quan l’estava tocant m’ha recordat algo però no s’he quina cançó és .
La nena te una habilitat íncreible no entenc com una persona
toqui tan ràpid , i menos una nena que suposo que te la nostra edad uns 11 o 12 anys.
Peró el video m’ha agradat molt i també m’ha agradat molt que hagueu posa’t aquest apartat .
Espero que em contestis ràpid , bon cap de setmana Josep!!!!!!!!!
Hola, David!
Sí, ja veus que et contesto aviat.
Has fet un text acceptable, segurament millorable.
Me n’alegro molt que t’hagi agradat.
Ara bé, has d’anar alerta de no repetir tant una idea.
Compte amb la paraula “menos”: és menys.
Ja ho dius bé. La tècnica interpretativa de la noia pianista
és excepcional.
Bon cap de setmana!
Josep
HOLA JOSEP
Penso que si jo vaig a un concert de piano no m’aguantaria perque a mi no m’agrada gens ni mica.
Prefereixo la guitarra i cacons populars.
Pero crec que aquesta senyora te molt de merit perque el piano es molt difícil de tocar.
M’ha sorpres la manera en la que tocava el piano!COM POT TOCAR TAN RAPID I SENSE EQUIBOCAR-SE!
Tambe m’hi imagino lo que tu vas dir sobre que el piano te martellets a din seu que toquen a la corda i fa el so.
Hara se perque el piano es tan gran com el del video.
Perque la malloria de pianistes son xinesos?
Hola, Alex:
M’agrada que siguis sincer i que manifestis les teves preferències musicals,
i també que reconeguis les coses que tenen valor, mèrit, com el treball que
suposa tocar bé el piano.
El teu text no acaba d’estar bé, pels problemes de sempre: NO EL REVISES.
Fixa’t quines faltes:
– “Ara”, i no hara (uf, fa mal la vista!)
– “perquè”
– “cançons”
– “m’imagino”
– “majoria”
Són errades greus.
D’altra banda, no és cert que la majoria de pianistes siguin xineses.
N’hi ha de tots els països.
Fins demà.
Josep
Hola Josep,
Aquesta cançó és molt bonica i està molt ben interpretada. Es diferencia de la música de Mozart i Haydn perquè va més ràpida. Aquesta obra costa molt de tocar. La pianista ho fà molt bé i amb molta agilitat. Durant el vídeo he notat que es colava una melodia però no se quina és. La cançó està dedicada a la seva filla Ivette.
Respecte a Xavier Montsalvatge i Bassols néixer a Girona l’11 de març de 1912. De petit va començar a rebre classes de violí. Va estudiar música en el Conservatori Municipal de Barcelona. Tinc ganes d’anar a veure i escoltar l’assaig de l’orquestra de cambra de Granollers que de ben segur serà molt interessant.
Hola, Ricard:
Has fet un bon treball. El teu text, si bé queda una mica curt, segueix
bé el guió que vaig marcar i té bons arguments i bones raons.
Efectivament, la sonatina està dedicada a la seva filla.
A mi em passa com a tu, també tinc ganes d’anar a l’assaig i escoltar
com treballa l’OCG.
Fins demà!
Josep
Hola Josep¡
el vìdeo m’agradat molt.La cancò es mès ràpida a la de Mozart i Haydn.Jo crec que e trobat aquesta melodía que es cola.
també hem sembla que la conec.Molt.Montsalvatge la va dedicar a Gonzalo Soriano, però crec que aquesta melodía que es cola Montsalvatge se la va dedicar a la seva filla Ivette. perquè de petita, la cantava molt.Crec que Ivette la va cantar l’any 1890 i pic-ho.
ADEU JOSEP¡¡¡
Hola, José!
Crec que en general has fet una feina acceptable. El text t’ha quedat una mica curt,
encara que més o menys vas responent als temes que demanava al meu guió. A més,
es nota que has buscat informació.
És important revisar els textos quan acabem, especialment l’ortografia.
N’hi ha força faltes. Et comento algunes que crec que són greus:
– “m’ha agradat”
– “cançó”, “més”
– “he trobat”
– “em sembla”
Intenta, la propera vegada, dedicar més temps al teu treball i fer-lo millor.
Segur que pots fer-ho!
Fins demà!
Josep
Hola Josep i Agata.
Perdo per no aver fet el comentari avans,però,e tingut un cao de setmana molt aixetreat.
Ja e vist el video,es inpressionant,com toca,com fa les escales tan rapides,etc.
La noia que toca elpiano,sap inprovitzar?
El video no improvitzava perquè te la partitura.
La musica es molt moguda,crec que es diferencia força la musica de Haydn i Mozart.
Es inprecionant com toca aquesta noia,jo em faria mal els dits!! jajajajaja.
Bon cap de setmana.
Adeu Josep i Agata.
Ruben
Hola, Ruben:
El teu comentari no és dels millors que has fet. Jo crec que l’has fet a corre-cuita,
amb presses, perquè té algunes errades impròpies de tu. Ens hem de prendre el temps
necessari per fer les coses bé.
Un exemple. Fixa’t com escriu “inprecionant” (?????), en comptes de “impressionant”
Un cap de setmana molt “atrafegat”
Fins demà.
Josep
Hola Josep
Perdò per fer el comentari tard perquè aquest cap de setmana
estic molt enfainada amb la prova, els deures etc..
El video le vist, i m’ha encantat per la manera de tocar el piano i també el
que tocava era molt bonic.
Que aquesta pianista la seva melodia es més ràpida i la de Haydn i Mozart és més
lenta i més dolça. Com has dit Josep he notat com “ es cola “. Aquesta melodia
que has dit em sona molt però no se com es deia o de quin era.
Xavier Montsalvatge i Bassols
Compositor (1912 – 2002)
Va néixer l’11 de març de 1912 Girona, on va rebre les primeres lliçons de violí. A causa de la mort del seu pare, el 1921, es va traslladar a Barcelona per viure amb el seu avi matern. Va continuar la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb el violinista Francesc Costa, solfeig amb Lluís Millet, i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Ben aviat es despertaria el seu interès per la composició i centraria els seus estudis en el contrapunt, l’harmonia i la fuga, abandonant els de violí. S’identifica amb les idees de l’escola francesa i s’oposa als ensenyaments de l’Escola Municipal, influïts per Wagner i Strauss.
Doncs Josep, espero que t’hagi agradt el meu comentari i ens veiem
demà.
Lamia.
Hola, Lamia:
El teu comentari m’ha agradat, està força bé. És un text extens, ben
organitzat, i hi ha poques faltes.
Utilitzes l’adjectiu de dolça, quan parles de la música de Mozart.
Bé, és una manera apropiada de dir.
Respecte a la informació sobre Montsalvatge, potser és una mica extensa,
no calia tanta, a no ser que l’hagis escrita tu i llegida.
Fins demà.
Josep
Hola,Josep
La música que se sent jo crec que es diferencia: perquè es molt rápida.Jo he trobat la melodía que“es cola´´no hem sona hi aixo que la he escoltat moltes vegades.La música que toca em diu com si estiguesi en una situació de perill o si estiguesi corrent per si la estiguesin perseguint.
Jo crec que la diferencia es que la música en una part va molt més rápida i en l’altre es rápida però una mica mes lenta, també crec que la sonatina va dedicada a Yvette.
La manera de tocar m’ha encantat és exel·lent segur que ha fet i s’ha dedicat molt a ser pianista.
Hola, Alejandro:
El teu text és acceptable, encara que podia estar millor quant a la seva organització
i l’ortografia. Hi ha algunes errades importants, tant en ortografia com en alguna
frase i expressió.
Has descobert qui era Ivette? Sí, per tocar així cal practicar moltes hores.
Fins demà.
Josep
Hola Josep
M’agradat com ha tocat la pianista, ho a tocat amb tan talent i tanta rapidesa aixó si que es tocar molt bé.
La música m’ha fet sentir especial m’he imaginat que ho estava tocant jo.La veritat m’ha arribat al cor.
la música de Hhaydn i Mozart es més lenta en canvi aquesta canço es mes rapida.
Jo crec que la canço va dedicada per a ivette
la música que s’ha colat m’ha sonat molt peró no m’en recordo de que.
Adeu Josep perdo per fer-ho fora de termini estava molt
enfainada
Hola Josep el video no m’agrada jens perquè es lios. la musica es rapida i no com Hhaydn que la musia de el es lent
El terme “música clàssica” no apareix fins a principis de segle XIX, com a conseqüència de la voluntat de “canonitzar” el període que va des de Johann Sebastian Bach fins a Ludwig van Beethoven, període considerat com una edat d’or de la música. La primera referència al terme “música clàssica” registrada per l’Oxford English Dictionary apareix al voltant de 1836. Molts autors consideren que el terme “clàssic” és inadequat per poder incorporar també l’avantguarda i la música escrita a partir de les darreries del segle XIX; d’aquí l’ús habitual de les cometes acompanyant el terme “clàssica”.
adeu josep
Hola Josep, m’ha agradat com a tocat, molt rápid, aixó que dius una part que es “cola”, m’ha sonat, i jo crec que es la melodía de la nana de dormir.
La música m’ha fet com es queda tot el positiu i semba el negatiu.
Jo dic que la canço va dedicada per Ivette.
Adeu Josep! Espero que ens vagi bé la prova!
Hola Josep!
Esta clarament que aqusta musica aquesta es diferencia clarament de la música de Hayden i Mozart es nota que es molt més rápida.
La melodía que es “cola” es diu ” Canta el Gall” la vaig apendre de ben petit però ja no m’hen recordo gens ni mica, només em sona la melodía pero la lletra no m’hen enrecordo.
Aquesta música,Xavier Montsalvatge la va dedicar a Gonzalo Soriano, però crec que aquesta melodía que es “cola” Montsalvatge se la va dedicar a la seva filla Ivette.
Mare meva es increible i impresionant com toca la pianista el piano si no porta 13 ays tocant el piano no porta ningun.
Adeu!!!
Atentament Álex Obregon Giménez.
Hola Josep!
Jo crec que la diferència entre la musica d’ara i la música clàssica és perquè les músiques d’abans eren més lentes i ara són més ràpides.
La música que s’ha colat és una música que ens posaven a vegades a l’escola quan erem petits i ens agrada molt a nosaltres.
Aquesta sonatina està dedicada a la seva filla Yvette.
La noia que està tocant el piano té molta bona traça i és molt ràpida, ho fa molt bé s’ho ha aprés molt bé amb molt esforç i dedicaçió al seu treball.
Aquesta canço m’agradat molt perqué va molt ràpid i a mi no m’agraden les músiques lentes.
He buscat informació sobre el Xavier Montsalvatge:
Va néixer a girona el 11 de Març de 1912 i va morir a Barcelona el 7 de Maig de 2002.
Va ser un compositor de música simfònica i crític músical.
Se’l considera una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del segle XX.
Hola nois i noies,
he llegit tots els vostres escrits. Felicitats per l’esfoç d’haver escoltat la música, reflexionar-hi, pensar diferències i semblances amb altres, invesigar sobre el compositor… fins i tot alguns heu reconegut la cançó que s’hi amagava. Heu de fer cas als comentaris del Josep que té molta raó quan us indica que hi ha faltes d’ortografia o d’estructura que es poden evitar fàcilment si abans d’enviar el tex, el reviseu.
Ara us penjaré al Sonabloc més informació sobre l’assaig que tenim la sort d’anar a veure divendres.
Bona feina i fins demà,
Àgata
Hola!
Jo trobo que aquesta música és mes ràpida de la que tocava Mozart. La cançó que es cola es la de “cada dia al dematí canta el gall quiquiriqui”jo crec que el tros que es cola el va dedicar a la seva filla Yvette.
He trobat per internet que el compositor Xavier Monsalvatge i Bassols va aconseguir quatre premis com per exemple el premi nacional de música d’espanya o una nominació als premis Goya a la seva composició per la pel·lícula “Dragon Rapide”.
Trobo que la pianista del vídeo toca molt ràpid i en sap molt!
Adéu fins demà!
HOLA JOSEP I AGATA!
M’hagradat molt com toca la pianista el piano i el que més m’ha cridat l’atenció es la ràpidesa i la destresa de les seves mans.
La melodia és molt més ràpida que la de Mozart i Hayden.
He conegut perfectament la música que es (cola), es una cançó catalana que el seu nom es “Canta el gall”. M’en recordo que la van apendre a P4.
La meva opinió es que la cançó va dedicada a Ivette la filla de Montsalbatge.
La informació que he trovat de Xavier Montsalvatge es la seguent:
Va néixer l’11 de març de 1912 a Girona i va morir el 2002.
A Girona va rebre les primeres lliçons de violí. A causa de la mort del seu pare, el 1921, es va traslladar a Barcelona per viure amb el seu avi matern. Va continuar la seva formació musical a l’Escola Municipal, on va estudiar amb el violinista Francesc Costa, solfeig amb Lluís Millet, i composició amb Enric Morera i Jaume Pahissa. Ben aviat es despertaria el seu interès per la composició i centraria els seus estudis en el contrapunt, l’harmonia i la fuga, abandonant els de violí.
BON CAP DE SETMANA JOSEP i AGATA!!!!!!
Hola Josep i Agata,
La música m’ha agradat molt, i crec que és increible que una nena petita pugui tocar tant bé.
Jo crec que la música d’abans era molt més lenta que la que hi ha ara, i també, ara hi ha molts més tipus de música.
Ja he trobat la canço que és cola, i em sona però no se identificar quina canço és.
I crec que la canço va dedicada a Yvette, que és la filla de montsalvatge.
Aquesta és la informació que he trobat a Internet sobre Montsalvatge:
Xavier Montsalvatge va néixer a Girona, l’11 de març de 1912 i va morir a Barcelona el dia 7 de maig de 2002. Va ser un compositor de música simfònica i també va ser un crític musical. Hi ha gent que el considera una de les figures claus de la música catalana de la meitat del segle XX.
Fins aquesta tarda!!!!!
Hola Josep!!
M’agradat molt la música i no sé com s’ho fa per tocar el piano tan bé!! La cançó amagada que has dit, no he trobat la cançó. La cançó la va dedicar a Ivette, la filla de Montsalvatge.
He trobat imformació de Montsalvatge a internet, et deico un part de la seva biografía:
Montsalvatge va néixer a Girona l’11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, el 7 de maig de 2002.va estudiar música al Conservatori Municipal de Barcelona.
Per començar vull parlar de Xavier Monsalvatge,que va neixer a Girona l’any 1912.Al principi va estudiar violí,però,desprès es va dedicar més a compondre.Te una canço que es molt bonica per el piano i cantada,es una canço de bressol que es diu “Nana del negrito” es molt tendre m’ha agradat molt!
A continuació,parlaré de la pianista la peça m’agradat,però,cuan es cola la canço de cuna de Mozart ho trobo molt estrany perquè una la trobo bonica i alegre i l’altre queda una mica terrorifica barrejada.La noia tocava molt rapidament i molt bé i segura d’ella mateixa.
Per acabar vull dir que tinc moltes ganes de veure l’orquestra el Divendres. M’agrada molt veure tocar el piano a la gent perquè em faig la ideïa de quan sigui més gran tocaré pesses com aquesta o més difícils.Adeu Josep i Ágata!
Hola Josep i Agata,la música m’agradat,he flipat bastant perquè la noia va molt ràpid però toca molt bé!
Jo crec que la canço que es “cola” en la del gall i la gallina.
Crec que la canço va dedicada a la Ivette.
En Xavier Montsalvatge va ser un compositor de música simfònica i crític musical. Algunes persones el consideren una de les figures claus de la música catalana, de la segona meitat del segle XX.
Adéu!
Hola Josep!!!
Aquest fragment de Montsalvatge m’ha semblat molt bonic té una melodia molt bonica. M ‘ha agradat tant perquè té parts lentes i parts ràpides.Està bastant clar que aquesta música comparada amb la de Mozart o Haydn es bastant més ràpida.
Crec que jo se quina es la melodia que es “cola” crec que és EL CANT DEL GALL peró no ho estic segura perquè fa molt de temps que no escolto les cançons de quan erem petits.
La manera de tocar de la pianista és molt curiosa peró està clarissim que aquesta pianista en sap molt i crec que no deu ser gaire fàcil tocar d’aquella manera,ben curiosa, de la noia xinesa o japonesa.
L ‘informació que he trobat en webs com la wiqupedia és:
En Xavier Montsalvatge va nèixer el 11 de març de 1912 a Girona i va morir a Barcelona el 7 de maig del 2002.Va ser un gran compositor i també un mestre exel·lent un gran músic per a l’obra catalana.Va tenir unes grans obres com per exemple(cinc cançons negres), a 1962 va dedicar la sonatina per Ivette que va escruire ell a la seva filla Ivett.
Espero que el meu comentari t’agradi!!!!
Fins demà!!!!!
Hola Josep.
La cançó m’ha agradat molt,crec que la pianista toca molt bé!!I em sorprén que una nena pugui tocar tant bé.
També m’ha agradat que hi ha parts lentes i parts ràpides.He trobat la melodia que es “cola” en mig de la cançó i em sona molt però no sabria dir-te quina és.
La cançó de Montsalvatge va dedicada a Ivette que és la seva filla. He buscat a internet sobre Montsalvatge i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols (Va néixer a Girona, 11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, 7 de maig de 2002)
Va ser compositor crític i mestre de música. Algunes persones el consideren una de les figures claus de la música catalana, de la segona meitat del segle vint.
Hola Josep.
La cançó m’ha agradat molt,crec que la pianista toca molt bé!!I em sorprén que una nena pugui tocar tant bé.
També m’ha agradat que hi ha parts lentes i parts ràpides.He trobat la melodia que es “cola” en mig de la cançó i em sona molt però no sabria dir-te quina és.
La cançó de Montsalvatge va dedicada a Ivette que és la seva filla. He buscat a internet sobre Montsalvatge i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols (Va néixer a Girona, 11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, 7 de maig de 2002)
Va ser compositor crític i mestre de música. Algunes persones el consideren una de les figures claus de la música catalana, de la segona meitat del segle vint.
Fins demà!!!
Hola Josep
Aquesta noia toca el piano molt be,la música de Montsalvatge es mes rápida que la de Mozart aquesta cançó em sona molt pero no et sabría dir quina es.
Xavier Montsalvatge va compondre la sonatina al 1962 dedicant-li al pianista Gonzalo Soriano,com a disculpa per no haver-li permes estrenar la seva obra “Concerto Breve” al 1953 tal i com li va prometre.
A la tercera part de la obra va introducir un gest per la seva filla Ivette;una cançó popular que cantaven quan la nena era petita.
Hola Josep.
La cançó m’ha agradat molt,crec que la pianista toca molt bé!!I em sorprén que una nena pugui tocar tant bé.
També m’ha agradat que hi ha parts lentes i parts ràpides.He trobat la melodia que es “cola” en mig de la cançó i em sona molt però no sabria dir-te quina és.
La cançó de Montsalvatge va dedicada a Ivette que és la seva filla. He buscat a internet sobre Montsalvatge i he trobat això:
Xavier Montsalvatge i Bassols (Va néixer a Girona, 11 de març de 1912 i va morir a Barcelona, 7 de maig de 2002)
Va ser compositor crític i mestre de música. Algunes persones el consideran una de les persones claus de la música catalana, de la segona meitat del segle vint.
Fins demà!!!
Hola Josep;
Aquesta noia toca el piano molt be.La música de Montsalvatge es mes ràpida que la de Mozart. Aquesta cançó que va introduir a la tercera part de la obra fent- li un gest a la seva filla Ivette, es una cançó popular que cantaven quan la nena era petita. Però no se dir el titul.
Xavier Montsalvatge va compondre la sona tina al 1962. La va dedicar al pianista Gonzalo Soriano com a disculpa per no haver-li permès estrenar la seva obra “Concerto Breve” al 1953 tal i com li va prometre.
Adéu,fins demà.
La noia toca molt bé el piano.
La canço de muntsalvatge es més ràpida que la de Mozart.
Aquesta canço que s’ha colat li agradava a la seva filla Ivette.
La canço crec que és la de:
“¿Estrellita donde estas? En el cielo, sobre el mar”
Hola Josep
La canso que es cola es diu “canta el gall”.
Jo crec qe aquesta noia s’apres molt bé aquesta
canso perque es molt dificil.
Aquesta noia sap tocar molt bé,i segurament que quan
sigui gran sabra tocar molt millor el piano si segueix així.
JOsep ho sento per enviarte el comentari, jo creia que era per el divendres.
Hola Josep!
La cançó que es cola a la cançó, és la de les (oques van al camp).
La cançó es mol chulaaa,
va tan rápid que sembla que els seus dits volin.
Lla m,hagradaria tocar com ella el piano aixi da gust tocar el pianooo. la canço es:
Hola Josep!
La cançó que es cola a la cançó, és la de les (oques van al camp).
La cançó es mol chulaaa,
va tan rápid que sembla que els seus dits volin.
Lla m,hagradaria tocar com ella el piano aixi da gust tocar el pianooo.
Hola Josep!
La noia que canta la noia es molt bonica,em sembla que la que es cola es (LA QUE CANTA EL GALL).
Aquesta noia toca molt be el piano y si segueix aixi sera una gran artista… (Que ja hu es)
hola Josep
Aquesta canco m’agradat molt!!!La noia toca molt bé el piano. La canço que esta entre mig li agradava molt a la seva filla Ivette la canço li a dedicat a la seva filla.
Hola Josep
Aquesta noia toca realment bè!!!
Crec aquesta musica comença lent i acaba mès a poc a poc.
La musica que es cola crec que va sobre un gall pero no recordo ve el no de la canço.
Aquesta musica esta dedicada segons e pogut comprovar per internet es Yvette Monsalvatge.Tambe he trobat…
Xavier Monsalvatge va ser compositor i critic va estudiar al conservatori munisipal de Barcelona on darers any va arribar a ser compositor.
Adewww!!!
Hola Josep el dilluns a l’hora del pati podriem parlar i em repases una mica lo de el tema de pòtencies perquè viu que em quedi clar , per repasar , com un repas . bon cap de setmana josep.
Hola Josep.
Aquesta noia toca molt i molt bé!!.
Aquesta cançó que va introduir a la tercera part de la obra fent- li un gest a la seva filla Ivettees una cançó popular que cantaven quan la nena era petita.
Crec que jo se quina es la melodia que es “cola” crec que és EL CANT DEL GALL peró no ho estic segura perquè fa molt de temps que no escolto les cançons de quan erem petits.
Xavier Montsalvatge va compondre la sona tina al 1962. La va dedicar al pianista Gonzalo Soriano com a disculpa per no haver-li permès estrenar la seva obra “Concerto Breve” al 1953 tal i com li va prometre.